El nou Port Olímpic ja és una realitat. Des d’aquest diumenge, els barcelonins i barcelonines poden gaudir de més de 20.000 m2 d’espai públic recuperats per a la ciutat. Per celebrar aquesta nova etapa, el Port Olímpic acull, durant tot el dia, una gran festa ciutadana d’inauguració que omple el Moll de Mestral de música, espectacles, tallers i jocs infantils.
El nou Port Olímpic posa els barcelonins i les barcelonines al centre. Per això un dels pilars de la transformació ha estat la creació de nous espais dissenyats per al gaudi ciutadà. Places, miradors i passejos amb zones d’estada i verd que, units als tres nous accessos, redibuixen el perfil d’un port més permeable i obert al barri de la Vila Olímpica i a les platges.
Avui, justament, es posa en marxa el nou accés que comunicarà el Balcó Gastronòmic amb la platja de la Nova Icària, i la ciutadania també podrà descobrir, per primer cop, el passeig-mirador del Dic de Recer, que serà plenament accessible a finals d’agost un cop comencin l’activitat els restaurants.
El Moll de Mestral, on fa anys s’ubicaven terrasses i locals d’oci nocturn, ara és una gran plaça de més de 8.000 m2. La nova jardineria i una gran pèrgola de fusta el converteixen en un nou passeig confortable al costat del mar i en un gran espai diàfan que centralitzarà la programació ciutadana i cultural amb la que el Port Olímpic vol ser d’ara endavant un espai viu i dinàmic.
La festa d’avui és, de fet, l’avantsala de la programació dissenyada per acompanyar les regates de joves i dones durant la Copa Amèrica i dels actes que tindran lloc al port durant les festes de La Mercè. Noves propostes amb les que el Port Olímpic vol seguir oferint oportunitats perquè la ciutadania torni a visitar-lo en els propers mesos.
Per a l’alcalde de Barcelona, Jaume, Collboni, “el gran objectiu de la transformació del Port Olímpic és que els barcelonins i les barcelonines tornin a sentir-se’l seu; aquest és un nou port que lliga amb els valors d’una Barcelona que vol tornar a mirar al mar per gaudir-lo, respectar-lo i créixer amb ell”.
Per la seva part, la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, destaca que la transformació del Port Olímpic que avui s’inaugura no és només física, sinó també d’usos. “El Port Olímpic és avui un espai de ciutat renovat i accessible, que aposta fermament per la sostenibilitat; impulsor d’una nàutica sostenible i a l’abast de tothom, un nou motor de desenvolupament i promoció del sector de l’economia blava i un centre gastronòmic amb propostes de qualitat i per a tots els públics”.
Promoció i dinamització de l’economia blava
La reobertura del Port Olímpic coincideix també amb la posada a punt d’alguns dels projectes estratègics que defineixen aquesta nova etapa, com són el centre d’empreses d’economia blava i el Balcó Gastronòmic.
A banda de ser impulsor d’una nàutica sostenible i accessible per a tothom, el Port Olímpic es proposa ser l’epicentre de desenvolupament d’un sector emergent, com és el de l’economia blava, atraient empreses orientades als serveis i activitats nàutiques, la innovació, la tecnologia o l’economia circular aplicada al mar.
El centre d’empreses d’economia blava compta amb fins a 50 espais distribuïts entre el Moll de Mestral i el Dic de Recer. L’ecosistema arrenca amb una vintena d’empreses instal·lades. Algunes companyies ja han iniciat la seva activitat, mentre que d’altres estan finalitzant l’adequació de les seves instal·lacions per obrir en les properes setmanes.
Una nàutica més propera als barcelonins i les barcelonines
En paral·lel a la transformació del Port Olímpic també s’ha promogut la reforma integral del Centre Municipal de Vela, que finalitzarà aquest mes de juliol.
Les seves instal·lacions s’han renovat sota criteris d’eficiència i sostenibilitat amb l’objectiu d’ampliar els serveis i activitats que ofereix. L’objectiu d’aquesta nova etapa és clar: seguir obrint els esports nàutics a nous perfils de públic, especialment el jovent.
Aquests anys, el Port Olímpic també ha actualitzat les seves infraestructures marítimes. El cas més rellevant és el del Dic de Recer, reforçat i consolidat per protegir les instal·lacions davant de l’ultrapassament provocat pels temporals marins.
En aquesta nova etapa, el Port Olímpic també vol posar focus en la celebració de regates i trobades de divulgació marina, un àmbit de treball en el qual vol comptar amb la participació de la comunitat nàutica present a les instal·lacions.
A més, es vol ser tractor de la innovació i la nàutica sostenible. Per això al llarg de l’estiu es completarà la instal·lació de dos carregadors ultraràpids per a embarcacions elèctriques.
El Balcó Gastronòmic: una experiència per a tots els sentits
La jornada d’avui també ha servit perquè els barcelonins i les barcelonines tinguin un primer contacte amb la gran novetat del Port Olímpic, el Balcó Gastronòmic. El Moll de Gregal és ara un entorn arquitectònic innovador que té com a eix central un agradable passeig que connecta el Passeig Marítim amb el mar. Diferents places i miradors, equipats amb escales i ascensors, incrementen el diàleg entre l’interior del port i el litoral i faciliten la circulació dels visitants.
El Balcó Gastronòmic començarà a funcionar a partir de finals d’agost, amb l’obertura progressiva dels nou restaurants i les tres botigues gastronòmiques que formaran part d’aquesta primera fase d’activitat. La ciutadania descobrirà un nou model de restauració que aposta per la qualitat, la diversitat i la complementarietat de propostes amb l’objectiu d’arribar a un públic ampli i divers. Els nous restaurants també posen l’accent en el disseny, amb propostes d’interiorisme innovadores i pensades per conviure amb l’entorn i accentuar la relació del port amb el mar.
Els restaurants que formen part del Balcó Gastronòmic són els següents:
-
Sagardi (Cuines del món - innovació)
-
El Tribut (Cuines del món)
-
El del Mar - Hermanos Torres (Cuines del món)
-
El Cangrejo Loco (Gastronomia blava)
-
Superlocal (Cuina flexitariana)
-
Vraba (Cuina catalana – fusió)
-
Família Nuri (Cuina del mar)
-
Platets (Aperitius)
-
Casa Carmen (Cantina)
Les tres botigues gastronòmiques que complementaran l’oferta són:
-
Faborit (Menjar saludable)
-
Esferic (Gelateria)
-
Les Muns (Empanades)
|
Un Port Olímpic referent en sostenibilitat
En el seu procés de transformació, el Port Olímpic ha posat la sostenibilitat en el centre de totes les seves actuacions, amb l’objectiu de crear un espai avançat, que s’anticipa als efectes del canvi climàtic i que, al mateix temps, promou la generació d’energia verda, l’estalvi d’aigua, la reducció de residus o la renaturalització del litoral més proper.
Entre els projectes sostenibles duts a terme destaca la instal·lació de les quatre pèrgoles fotovoltaiques del Balcó Gastronòmic, que generaran l’energia necessària per garantir l’autoconsum del port i el subministrament d’altres equipaments propers gestionats per BSM. Amb aquest projecte, el Port Olímpic serà impulsor d’una de les primeres iniciatives de consum compartit i de quilòmetre zero de Barcelona.
Per refermar el seu compromís amb l’impuls de la nàutica sostenible, el Port Olímpic disposarà de dos carregadors ultraràpids per a embarcacions elèctriques, que funcionaran amb energia provinent de les pèrgoles fotovoltaiques. Amb aquesta iniciativa, es converteix en la primera instal·lació portuària de l’estat amb servei de càrrega ultraràpida amb energia verda produïda i emmagatzemada al mateix port.
El Port Olímpic ha mostrat el seu compromís amb la gestió sostenible i la cura dels ecosistemes marins amb molts altres projectes i iniciatives. Per exemple, s’empra aigua de mar per refrigerar el sistema de climatització dels locals d’economia blava del Moll de Mestral. Això contribueix a eliminar l’efecte illa de calor que produeixen les instal·lacions de refrigeració convencional.
També s’ha promogut la configuració d’un escull de bioregeneració que fomenta la biodiversitat del fons marí més proper i millora la qualitat de l’aigua. Això s’ha aconseguit gràcies a la naturalització parcial dels blocs de formigó que protegeixen el Dic de Recer i també a la immersió de biòtops submarins, unes estructures especialment dissenyades per afavorir la presència de flora i fauna marina.
Al llarg del procés de transformació també s’han aplicat mesures per aconseguir el màxim estalvi energètic, la circularitat en el consum de materials o la millora de l’aïllament en les noves construccions, entre altres iniciatives.